L’Intendënt dles scores ladines Roland Verra presentarà adöm cun l’Ispeturia Rosmarie Crazzolara y les coordinadësses dl proiet Veronica Rubatscher y Claudia Rubatscher la racoiüda de materiai didatics destinà all’alfabetisaziun te de plü lingac „alfabetier“:
L’ufize Inovazion y consulënza dl Departimënt Istruziun, Formaziun y Cultura Ladina à laurè fora material didatich nü por l’alfabetisaziun te de plü lingac, por ti jì adincuntra ai debojëgns de nüsc scolars/nostes scolares, che crësc sö cun de plü lingac te familia y tla sozieté. A chësta manira un invié ia te dötes les scores elementares dles localitês ladines n proiet de alfabetisaziun sistematica te de plü lingac anuzan les scompetënzes di scolars/dles scolares y i stimolé deplü. Bele da plü agn prô en valgügn maestri/n valgönes maestres da adaté so insegnamënt ala situaziun eterogena dles tlasses y à insciö svilupé materiai inovatifs por l’acuisiziun dl lingaz de scritöra. Chëstes idees porvades fora ti agn passà y consëis pratics dles maestres é śëgn gnüs coiüs adöm y laurà fora publicà dla Inovaziun y consulënza (ex Istitut Pedagogich Ladin).
Al posadarà insciö gnì laure do n conzet de alfabetisaziun coordinè y multilingual, olache i mituns impara da scrì y da lì tl lingaz dla uma y ti atri dui lingac tl medemo tëmp.
Un di momënć plü delicać tratan le prozess dl imparè de n/na scolar/a é sigü chël, canche al/ara vëgn metü/da a confront cun le lingaz scrit. Por le/la möt/a él de gran aiüt y de vantaje, sce al/ara po adotè y se impadronì di grafems ponsan te so lingaz dla uma o tl lingaz che ti sta plü a cör. Deache te nostes scores ciafunse dan man n plurilinguism “natural”, jêra debojëgn laorè fora materiai adatà a chësc contest. Le Ćiamp inovazion y consulënza é jü ite sön i debojëgns dl/a möt/a y à surantut la realisaziun de material didatich destiné al’alfabetisaziun plurilinguala tles prömes tlasses dles scores ladines. Ara se trata de na tabela di sonns metöda adöm en ordinn alfabetich cun simboi che respidlëia le medemo sonn inizial ti cater lingac: ladin, talian, todësch y inglesc. Söl medemo rajonamënt él gnü laorè fora l’alfabetier a mür, l’alfabetier a gofa y deplü jüć, sciöche domino, memory, puzzle y jüć cun i dasc, tres basà söles medemes imajes. Tröc materiai po gnì adorà te düć i trëi lingac, d’atri indô é definis por l’alfabetisaziun spezifica de un n lingaz. Te chësc caje él, sciöche aiüt suraprò, le corù dla scritöra o dl sotfunz che se revelëia de ći lingaz che ara se trata:
vërt – ladin
ghel – talian
cöce – todësch.
Chësc material inovatif é le produt dla colaboraziun de n grup de laûr metü adöm da de plü insegnantes dla scora elementara dla Val Badia y de Gherdëna (Michela Delazer, Marlis Goller, Rita Konrater, Agata Kostner, Savina Kostner, Irmgard Perathoner, Manuela Piccolruaz, Lara Pezzei, Cristina Rubatscher, Valeska Senoner, Angelina Sorà), adöm ales coordinadësses Veronica Rubatscher y Claudia Rubatscher, ala consulënta spezialisada prof.a Lerida Cisotto. Les ilustraziuns è gnüdes fates da Barbara Mühlmann y le proiet grafich da Felix Ploner.
» alfabetier « contëgn:
- Alfabetier di sonns iniziai cun les chertes dles parores te trëi lingac
- Alfabetier di sonns particolars
- Tabela di pröms sonns te de plü lingac
- Tabela di sonns particolars por todësch
- Tabela di sonns particolars por talian/ladin
- Chertes parora-dessëgn
- ABC da gofa
- Memory parora-dessëgn
- Memory di sonns particolars
- Chertes gran lëtres
- Chertes pices lëtres
- Domino sonn-dessëgn
- Domino parora-dessëgn
- Jüch di dasc
- Bingo
- Jüch dl’alćia
- Chertes dles silbes