UNITÊS D’INSEGNAMËNT DE CULTURA Y

LINGAZ LADIN POR LA SCORA ALTA

 

 

Invit

ala presentaziun dl material d’insegnamënt dl ladin por la scora alta y
ala vijita acompagnada dla mostra: "1914-1918 Al de là da vigni confin. I Ladins i conta sua storia",
tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin, ai 30 de novëmber 2015, dales 15.00 ales 17.00

desciaria l’invit

Le Departimënt Educaziun y Cultura Ladina - Ciamp Inovaziun y Consulënza inviëia düc i insegnanc y dötes les insegnantes dla scora alta, scora mesana y scora elementara a n domisdé de formaziun olache al vëgn presenté materiai nüs por l’insegnamënt dl ladin tla scora alta y, olache la professuria Luciana Palla da Fodom acompagnará y spligará la mostra: "1914-1918".
Les auturies y l’autur di materiai portará dant i contignüs dles unités d’insegnamënt y dará indicaziuns sön co che al pó gní lauré impara. Al é porater ince interessant por chi che insëgna d’atres materies sciöche storia, lingac o ciamó val’ d’ater, che podess lauré cun chisc contignüs te na forma modulara o de proiet interdisciplinar.
Ara se trata de cin unités sön la storia di Ladins dal 1850 cina aldedaincö y de un n sföi sön la storia dl film, olache al vëgn ince dant na personalité ladina. 
Tla secunda pert dl domisdé gnará i partezipanc condüc fora por la mostra "1914-1918", olache la responsabla, professuria Luciana Palla spligará le tëmp dla Gran Vera tla Ladinia tres i chedri dla mostra.

 

 
                     
Storia dl film   Economiy y Sozieté   politica   danter les veres   Pröma Vera   Opziuns-Secunda Vera

Storia dl film

 

Economia y Sozieté

 

Politica, Cultura y Identité Ladina

 

Danter les döes veres y le fascism

 

La pröma vera mondiala tla Ladinia

 

Les opziuns y la secunda vera mondiala

 

Tl cheder de süa produziun de materiai didatics de ladin por les scores altes, à le sorvisc Inovaziun y Consulënza dl Departimënt Educaziun y Cultura Ladina dè fora les unitês de laûr:
Storia dl film de Ivan Senoner,
Economia y Sozieté tles valades ladines dal 1850 ćina ala gran vera;
Politica, Cultura y Identité Ladina dala fin dl otcënt ćina ala pröma vera dl monn;
Le tëmp danter les döes veres y le fascism tles valades ladines de Luciana Palla.
Chisc mesi d’insegnamënt, tla verjiun badiota y gherdëna dess daidé i insegnanć de ladin da portè ite contignüs moderns che interessëia i scolars te sües leziuns de lingaz y cultura ladina.
Ivan Senoner, instëss insegnant de ladin, analisëia la storia dl film dal 1910 inant ćina aldédaincö, mostran sö ejëmpli interessanć de produziuns conesciüdes sura döt le monn y presentan inće le contignü de films che à fat storia, cun sü personaji plü importanć y cun i aturs y regisć plü conesciüs.
La storica y insegnanta Luciana Palla à descrit la storia di Ladins te deplü tapes. Chëstes caraterisëia i tëmps storics importanć por le monn ladin, dal 1800 inant, ćina ala pröma vera mondiala y, dal tëmp inanter les döes veres y le fascism, ćina ales opziuns y la secunda vera. Cun fontanes storiches y documënć de archifs injuntà, vëgn le material didatich splighé inant y aprofondì. 
La grafica y le layout é de Anita Demetz, les fotografies de Luciana Palla y d’atres (Storia dl film) é gnüdes chirides fora da Felix Ploner. Les traduziuns di tesć é de Erna Flöss, Rosmarie Mussner, Claudia Rubatscher, Ingrid Runggaldier, Ulrike Vittur. Le letorat é gnü fat da Rosmarie Mussner y Erna Flöss che à inće coordiné le proiet.
Les publicaziuns contëgn inće en pert reflesciuns sön le laûr fat y ares é gnüdes stampades dala stamparia dla Provinzia Autonoma de Balsan.

Informaziuns pro:erna.floess@provinz.bz.it